El primer encert de la sèrie estrenada aquest dimecres a TV3, Històries de l’escola, és el plural del títol. No es tracta de sostenir una tesi sobre models d’ensenyament ni de fer un tractat sociològic sobre les diferents tribus que integren el districte escolar, reduint el seu nombre a quatre trets principals. El responsable d’aquesta producció, Pol Izquierdo, i la seva gent s’han acostat a sis centres educatius de Catalunya i n’han filmat la seva vida durant 10 dies. No hi ha un narrador que endreci i deixi polit un determinat discurs. No hi ha entrevistes a ningú. Ni a estudiants, ni a mestres, ni a pontífexs de la pedagogia. Els capítols es construeixen a partir d’escenes de les quals la càmera del programa n’ha estat testimoni, una càmera, per cert, molt a prop dels subjectes del reportatge, però que no sembla gens intimidatòria.
